Si pogués fer que un instant
s'adormís entre els meus braços
I robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres
descobrissin la mentida
Tu series la veritat...
Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans
He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
t'he descrit en rius de tinta i ara em sobren les paraules
Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula
No parava de bufar...
Si l'últim gram de lògica entengués l'incomprensible
I et parlaria un huracà
transportant imatges d'aquell temps sense paraules.
Retornant com una onada
veuràs tota una vida dins d'una mirada
Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi.
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si tu ja no ets aquí...
Foto: Vista de Portlligat (Cadaqués) desde la casa de Dalí
